Dies de convivència a Secundària
Els dies 25 i 26 de setembre vam anar de convivències tot el curs de 1r ESO, a la casa de colònies Marista de Llinars. Abans de tot, les convivències són com unes colònies, però un dia més curtes que es fan a principi de curs per fer grup entre les diferents classes i en un àmbit més de reflexió.
Al principi estàvem molt emocionats i emocionades pel viatge en tren, ja que el tren anava ple pel dia de la Mercè. El següent tren va trigar mitja hora, però el pitjor de tot va ser que, quan vam arribar a Clot faltaven quasi tres quarts d'hora perquè arribes el tren, així que vam aprofitar el temps per esmorzar i xerrar.
Quan vam arribar vam fer les habitacions i vam baixar a dinar. Ens van explicar les activitats que faríem i més o menys com s'organitzava les diferents estones.
Més tard, vam fer una caminada fins a l'església del poble, allà en petit grup, vam llegir un conte anomenat "Sopa de pedres," ens explicava que per fer qualsevol cosa és millor ajudar-se amb altres persones, que no pas fer-ho tot sol, és a dir, fer grup.
A partir d'aquí, fam fer uns grups que servien per a totes les activitats restants que s'havien de fer en grup. Més tard, vam veure la mítica pel·lícula dels Goonies, que ens va fer passar una bona estona. Després, vam fer diferents jocs que fèiem en grups variats. Aquell mateix dia vam fer el joc de nit, que consistia a trobar mapes pel patí mentre els professors i els nens que havien trobat un tros de mapa descobrien als "lladres" que es tapaven les cares. D'altra banda, vam anar a les habitacions per dutxar-nos si volíem. Bé, a l'hora de la veritat és a dir, a l'hora de dormir, en realitat ningú volia dormir, però al final ho vam aconseguir per l'esgotament que portàvem des del matí.
L'endemà estàvem tristos perquè sabíem que era el nostre últim dia. Però ens ho vam passar molt bé!!!
Aquell dia vam fer com un qüestionari sobre la pel·lícula dels GOONIES, després vam dir el que havíem respost i vam parlar sobre que anava la pel·lícula, què ens ensenyava i amb qui ens identificàvem. Finalment, vam dinar i ens en vam anar de tornada cap a Badalona.
A nosaltres ens van agradar molt les "convis", però viatge se'ns va fer una miqueta pesat per l'espera del temps.
Àngel Pachón i Arnau Berenguer. (1ESO-A)
