Col·legi Maristes Champagnat

Vam anar a l’edifici dels petits i ens vam distribuir pels diferents cursos.

El grup de 1r d’ESO vam estar amb els infants d’EI5anys i 1r de primària.

A EI5 la dinàmica va ser una petita representació.

L’obra anava d’una nena que rebia insults i cops cada dia i això la feia sentir trista i sola, però ella no va dir res als pares ni professors, ja que l’amenaçaven amb pegar-li més fort.

Al final de l’obra vam fer reflexionar als nens i nenes fent diferents preguntes i anaven explicant que no els agradaria ser la víctima i que la nena que era la víctima ho hauria d’haver dit. Inclús van dir que el que van fer els agressors no estava gens bé.

A 1r de primària l’activitat va ser un joc sobre les preferències. Nosaltres anàvem dient dues opcions, colors, esports diferents i els nens i nenes es posaven al cantó de l’opció que més els agradés. Tot seguit els preguntàvem quina opció creien que era la millor, per saber si opinaven que la seva tria era el millor i que la de la resta no. Però per sort, van respondre que depenent del teu gust t’agrada una o una altra.

A la dinàmica, vam poder veure que els nens i nenes d’infantil i primària sabien què cal fer davant d’aquestes situacions, i això ens va agradar.

El grup de 2ESO vam estar amb els infants de 2n i 3r de primària.

Amb segon vam realitzar una dinàmica per conscienciar-los de què és l’assetjament. Aquesta dinàmica tractava d’una petita història sobre un personatge famós actualment, que repetidament patia els mateixos conflictes a l’hora del pati. Tot això ho vam fer dins l’aula i un cop acabat els hi vam fer unes petites preguntes i una reflexió.

Per altra banda, a tercer vam fer una dinàmica: “Amb qui t’identifiques, com et sents i a qui exclouries?” Aquesta dinàmica la vam voler fer al claustre perquè creiem que l’espai no era suficient. Un cop al claustre, vam col·locar a tots els nens i nenes amb la disposició que creiem convenient i els hi vam repartir unes targetes amb noms de personatge o persones que trobem dintre del nostre entorn habitual. L’activitat tractava d’un autocar que s’espatllava i entre tots havien d’anar posant-se d’acord per valorar a qui el volien salvar. Al llarg d’aquesta dinàmica van sortir idees molt interessants i opinions diferents, però entre ells es van poder posar d’acord amb el que veritablement volien fer. Per últim, en acabar l’activitat els hi vam voler explicar i reflectir el que realment era l’assetjament dintre de l’escola i fora.

El grup de 3r d’ESO i 4t d’ESO vam estar amb els infants de 4t, 5è i 6è de primària

Amb els més grans el que vam fer va ser explicar el conte “Invisible”. Aquest explica la història d'un noi a qui un company li pren allò que més li agrada. Aquesta acció és recolzada per altres que s’ho miren i se’n riuen. Aquest fet es va repetint cada cop més sovint i amb més espectadors que li riuen les gràcies, o amb la seva indiferència i manca d’ajuda perpetuen aquest comportament abusiu. El protagonista, davant de la situació, es va tornant cada cop més solitari i invisible per a la resta de companys fins que una companya valenta s’enfronta a l’agressor i el defensa.

Després d'explicar tot el conte, vam fer unes preguntes per veure que opinaven. Hi havia alguns nois i noies que no deien res, però n’hi havia d’altres que intervenien molt i ens ajudaven a portar la sessió. El que vam estar veient era que els nois i noies no identificaven algunes de les conductes com a assetjament i no es pensaven que era així.

Per acabar, la nostra reflexió és que va estar molt bé fer aquesta activitat, ja que més endavant podria aparèixer algun cas i gràcies a les nostres explicacions podrien saber si el que estan veient o fent és assetjament o no ho és, i així poden ajudar i actuar en el moment que apareix problema. En conclusió, ha sigut una bona reflexió i esperem que tota l'explicació que vam fer sigui d'ajuda per a ells i elles.